El bosc de roure pènol de la Moixina és un ecosistema de gran valor per diferents aspectes (créixer sobre la colada de lava dels volcans, estar format per arbres centenaris dels quals queden pocs a Catalunya, estar dominat per roure pènol, un arbre amb poca presència a Catalunya, i per una catifa de plantes pròpiament medioeuropees també força rares a Catalunya, presentar una comunitat faunística de gran interès amb una llista llarga d’espècies protegides, algunes d’elles força rares a Catalunya, i tot això formant un mosaic de bosc, vorades, recs i fonts amb un ús social important per part de la població local i els visitants.

La roureda de roure pènol de la Moixina és un dels 45 boscos madurs catalogats a la Garrotxa (Montserrat et al., 2006) i és una zona catalogada com a Espai singular pel Pla Especial de la Zona Volcànica de la Garrotxa (Generalitat de Catalunya 2010).

La roureda humida de roure pènol (Isopyro-Quercetum roboris) és un hàbitat prioritari a la Garrotxa (Oliver 2005) i com a tal es va elaborar la cartografia a la comarca a escala 1:5.000 (Béjar & Oliver 2011). De totes les rouredes humides de roure pènol ben conservades localitzades i cartografiades únicament dues a la Garrotxa van ser catalogades com a bosc madur, i una d’elles era la Moixina. Cal recordar que el programa Selvans de la Diputació de Girona, que ha configurat una xarxa de microreserves forestals amb objectius de conservació i difusió, té una representació de boscos dominats per diferents espècies, però de moment cap bosc de roure pènol ja que són molt rars a les comarques gironines.

A més, aquest hàbitat, ha estat protegit pel mateix Pla Especial del Parc Natural (Generalitat de Catalunya 2010) i és hàbitat d’interès prioritari a Europa (Unió Europea 1992, 1997).

Diferents espècies vegetals presents a la Moixina, entre elles algunes amb molt recobriment estan catalogades com a amenaçades i protegides per la normativa vigent:

• Carex grioletii està catalogada com a NT (quasi amenaçada) a escala estatal (Bañares et al., 2010)
• Carex grioletii, Carex depauperata i Isopyrum thalictroides estan catalogades com a NT (quasi amenaçada) a Catalunya (Sáez et al., 2010).
• Isopyrum thalictroides com a EN (en perill), Carex grioletii, Carex depauperata, Luzula pilosa i Polygonatum multiflorum com a VU (vulnerable) i Carex grioletii com a NT (quasi amenaçada) a la Garrotxa (Oliver 2009).
• Galanthus nivalis i Isopyrum thalictroides protegides a la zona volcànica de la Garrotxa (Generalitat 2008, 2010) i Anemone ranunculoides, Carex depauperata, Carex grioleii, Luzula pilosa i Polygonatum multiflorum , protegida a la zona volcànica (Generalitat 2010) i Ilex aquifolium a tota Catalunya (Generalitat 1984, 1985, 2010).

 

 

Isopyrum thalictroides

 

Recuperació de la roureda humida de roure pènol de la Moixina (Olot, La Garrotxa)

 

Amb el suport de